Germà de l’esmaltador Francesc Vilasís, es formà artísticament a Llotja, a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Perfeccionà estudis (1956-58) a París, a Llemotges i a Florència. El 1959 establí el seu propi taller estudi. Des del 1970, i fins la seva jubilació el 2005, fou professor d’esmalt a l’Escola Llotja, la qual també dirigí (1989-96). Desenvolupà una intensa labor en la difusió de l’art de l’esmalt amb conferències, escrits i cursos. Fou creador del Butlletí de l’Esmalt (1976) i de la revista L’Esmalt (1988), i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt (1983) i del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou (1991), del qual fou director. Des del 1985 fou comissari de les Biennals Internacionals El Món de l’Esmalt de Salou. Amb Núria López- Ribalta, el 1997 fundà la galeria d’art Foc Gallery, dedicada principalment a difondre i exposar l’art de l’esmalt, que des del 2004 és una galeria virtual.
És autor dels llibres sobre aquesta tècnica artística L’art d’esmaltar (1982), La miniatura (1989), L’esmalt: esmalt al foc sobre metalls (1997), amb Núria López-Ribalta, Esmaltar: la complicidad del fuego con el arte (2008), Glossari de termes tècnics i conceptes amb relació a l’art de l’esmalt, la joieria, i l’orfebreria (2010) i L’art d’esmaltar el vidre: compendi bàsic d’aquesta tècnica artística (2015).
Fou guardonat amb diversos premis en exposicions internacionals, i els seus esmalts figuren en museus d’arreu del món. Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2005), de l’Associació Catalana de Crítics d’Art ACCA i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art AICA. L’any 2017 donà la seva biblioteca especialitzada en arts decoratives, joieria i esmalts —amb volums entre el 1765 i el 2015, que sumen un total de 1.200 llibres i 130 revistes— al Museu del Disseny de Barcelona. A títol pòstum li fou atorgada la Creu de Sant Jordi (2022).