Ordenat de sacerdot (1957), estudià tres anys al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys. El 1977 l’abat Cassià Just el féu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat de Montserrat. El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l’abadia, entre els quals la basílica del monestir (1996). El 1997 creà la Fundació Abadia de Montserrat 2025 amb l’objecte de recaptar fons econòmics, bàsicament en el si de la societat catalana, amb vista a restaurar el conjunt arquitectònic de Montserrat i els serveis que s’hi ofereixen. Presentà la renúncia com a abat de Montserrat a l’abril de l’any 2000 i fou substituït per Josep Maria Soler i Canals.