Migfondista, s’inicià al Cornellà Atlètic, on fou plusmarquista estatal i europeu de categories inferiors en diverses distàncies entre els 800 i els 3.000 m. Guanyà el Campionat d’Espanya júnior de 1.500 m llisos (1994, 1995) i de cros (1994, 1995). També guanyà la medalla d’or en els 1 500 m del Campionat d’Europa júnior (1993, 1995) i sub-23 (1997). Entrenat per Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, en categoria absoluta aconseguí sis títols de campió d’Espanya dels 1.500 m, quatre a l’aire lliure (1997, 1998, 2004, 2009) i dos en pista coberta (1997, 2001), i un dels 3.000 m (2005) en pista coberta. Baté una desena de vegades els rècords catalans de distàncies compreses entre els 1.000 i els 3.000 m.
En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta (1996), Atenes (2004) i Pequín (2008). Guanyà dues medalles de bronze mundials (1997, 1999) i una d’or europea (1998) en la prova dels 1.500 m a l’aire lliure. També fou tercer en la mateixa prova dels Jocs Mediterranis (1997). Posteriorment, en pista coberta, guanyà la medalla de plata en la prova dels 1.500 m en el Campionat del Món (2001) i en el Campionat d’Europa (2002), i les medalles de bronze en 1.500 i 3.000 m en el Campionat d’Europa (2005). També aconseguí la segona posició en els 3.000 m dels Jocs Iberoamericans (2010). Participà en quatre Campionats del Món més a l’aire lliure (2001, 2003, 2005, 2009), en el Campionat d’Europa de Barcelona (2010) i en dos Mundials de cros (1998, 2008). En el tram final de la seva carrera esportiva, es veié involucrat en un cas de dopatge que afectà el seu entrenador de la residència Blume de Madrid, Manuel Pascua. El 1998 fou nomenat millor esportista espanyol de l’any.