Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega. Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general (1983-95). Ministre d’educació (1983-86) i d’afers estrangers (1989-90), en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes. Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés. En les eleccions generals del setembre del 2005 fou derrotat per una coalició de laboristes i altres partits d’esquerra liderada per Jens Stoltenberg, el qual el succeí en el càrrec. Posteriorment fundà el Centre d’Oslo per la Pau i els Drets Humans, del qual n'és el president.