Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux (1982), multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar. Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat. Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux (1995), diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes.
En una situació que ell mateix qualificà de “bisbe sense seu fixa”, viatjà per molts països i escrigué nombroses obres, traduïdes a diverses llengües, en les quals exposà les seves idees sobre el paper que l’Església ha d’exercir en el món, sintetitzades en la idea de fer algun servei a la societat.
Pastor d’una diòcesi virtual coneguda com Partènia, on defensà els més pobres de la societat, exercí el seu episcopat per mitjà d’internet. Es posicionà obertament sobre els drets dels homosexuals tant a la societat com a l’Església, i a favor de l’ordenació sacerdotal de les dones. També es posicionà políticament mostrant el seu suport als pobles sahrauí i palestí.
Publicà Dialogue sur les parvis entre un évêque et un théologien (1998), juntament amb Eugen Drewermann, i Église virtuelle, église de l’an 2000. Un éveque au royaume d’Internet (1998).