Fou creat el 1994 a partir de la fusió del Movimento Soziale Italiano (MSI), liderat per Sandra Mussolini (neta del dictador), amb el sector més dretà de la dissolta Partito Democrazia Cristiana. Amb Gianfranco Fini al capdavant, ha format part dels successius governs de coalició de Silvio Berlusconi des del 1994. Amb una forta implantació al sud del país, s’ha enfrontat reiteradament amb la Lega Nord (soci de la mateixa coalició de govern, juntament amb el partit d’aquest, Forza Italia) per la despesa pública i la descentralització. Ideològicament, ha evolucionat des de la renovació del discurs neofeixista cap a posicions liberalconservadores, canvi protagonitzat pel mateix Fini i que comportà fortes tensions internes. El distanciament de Fini del passat de la formació es produí en un viatge a Israel el 2003, quan, contràriament a anteriors pronunciaments, qualificà el feixisme de “mal absolut” i rebutjà les lleis antisemites del 1938, declaracions que portaren Mussolini a encapçalar una escissió. Al juny del 2004 obtingué 9 escons al Parlament Europeu. Al novembre del 2007 formà part, amb Força Italia i altres partits, de la nova formació liderada per Berlusconi del Popolo della Libertà que encapçalà el bloc de centredreta amb el qual guanyà les eleccions de l’abril del 2008. Fini fou nomenat posteriorment president de la Cambra de Diputats. Al març del 2009 AN es dissolgué i formalitzà la fusió amb Forza Italia. En el nou partit, Fini hi ocupà el lideratge després de S. Berlusconi.