Si bé utilitza les tècniques i especialitats circenses tradicionals, es caracteritza per la recerca d’una complicitat intel·ligent i sensible amb l’espectador, l’absència de feres a la pista i la potenciació de l’element emocional per damunt de la mera exhibició de les habilitats o el desafiament del risc. En llur majoria, els artistes d’aquest corrent no provenen de nissagues circenses i aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades. El moviment té fortes connexions amb altres disciplines artístiques (teatre i circ de carrer, dansa, òpera, mim, commedia dell’arte, slapstick, pantomima i arts plàstiques en general) i tendeix a construir espectacles en què els números de circ, juntament amb la música, els efectes i la coreografia, estan al servei d’una estructura narrativa d’acurada dramatúrgia.
Aquest nou circ es manifesta amb una gran diversitat estètica i conceptual que va, segons les companyies, de l’evocació lírica a la provocació punk, passant per l’elegància i el preciosisme formal. Són exponents d’aquest corrent els circs Soleil, Tonnerre i Éloize (Canadà), Plume, Baroque, Archaos, Imaginaire i Pocheros (França), Roncalli (Alemanya) i el circ Cric de Tortell Poltrona.