Hom pot classificar els codis, d’acord amb la funció que compleixen en el sistema, en codis de font, codis de detecció i correcció d’errors i codis de canal. En el primer cas, el codi ha de representar, sense ambigüitats, la mateixa informació que el missatge original amb un nombre mínim de símbols, amb el propòsit d’augmentar el rendiment del sistema de comunicació. Els codis correctors d’errors introdueixen en el missatge una redundància addicional per a protegir-lo dels errors que la transmissió hi pot causar. Finalment, els codis de canal tracten d’evitar que hom enviï aquelles seqüències de símbols que fan perdre eficiència al sistema. També és usat aquest terme en la conversió d’un senyal analògic en digital.
m