Analitzar els components del medi ambient que s’han vist alterats, les causes que han provocat aquesta alteració i les conseqüències que han tingut o que poden tenir és l’objectiu dels estudis d’impacte ambiental. La previsió i correcció d’aquests impactes sovint és difícil i cara, però en qualsevol cas serveix per a implantar polítiques territorials que evitin fer malbé el territori. Segons un real decret formulat al setembre del 1988 es definí l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) com l’estudi realitzat per a identificar i prevenir les conseqüències o efectes que determinades accions humanes poden causar al medi. Aquestes avaluacions han d’identificar els components del medi i les accions que poden alterar-lo, predir els efectes que l’execució d’un projecte tindrà sobre aquests components i prevenir-ne les possibles conseqüències negatives. Cada avaluació ha de presentar un document tècnic, l’Estudi d’Impacte Ambiental, el qual ha de contenir una descripció del projecte, un inventari ambiental i descriptiu de les interaccions ecològiques existents, la identificació i valoració d’impactes, una proposta de mesures protectores i correctores i el disseny d’un programa de vigilància. A l’Estat espanyol, la normativa vigent obliga a la realització d’una AIA davant el projecte de les activitats següents: refineries de petroli brut i determinades instal·lacions de gasificació; centrals tèrmiques i instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica superior a 300 Mw; centrals i reactors nuclears; instal·lacions destinades exclusivament a l’emmagatzemament o eliminació definitiva de residus radioactius; plantes siderúrgiques integrals; instal·lacions relacionades amb l’extracció i manipulació de l’amiant; instal·lacions químiques integrades; construccions d’infraestructures viàries i de comunicació tant terrestres com marítimes; instal·lacions d’eliminació de residus tòxics i perillosos per incineració, tractament fisicoquímic o emmagatzemament en dipòsits de seguretat en terra; grans embassaments; repoblacions forestals, i extraccions a cel obert. Els mètodes d’identificació d’impacte i la seva valoració poden classificar-se segons les diverses tècniques que s’apliquen: llistes de reconeixement, matrius, xarxes, tècniques cartogràfiques i models. Entre els mètodes més remarcats cal esmentar el mètode de Leopold, establert el 1971 pel Geological Survey Institute i del qual s’han derivat d’altres com el CNYRPDB (Central New York Regional Planning and Development Board) o el mètode Bereano. Altres mètodes són el definit pel nord-americà Mc Harg el 1969, considerat un dels fundadors de la teoria de la planificació ecològica i l’ordenació territorial. També són força notables els mètodes basats en la valoració cost-benefici o els fonamentats en la valoració d’alternatives d’ubicació òptima, entre els quals destaca l’Environmental Evaluation System de l’Institut Battelle.
m
Geografia