Obtingué el títol el 1970 a l’ETSAB. Rebé el premi Ciutat de Barcelona l’any 1999 pel Jardí Botànic de Montjuïc, iniciat el 1989 (amb Josep Lluís Canosa i Elisabeth Figueras). En les primeres realitzacions es feren palesos els trets mediterranis i la influència coderchiana que caracteritzen la seva extensa obra. És el cas dels diversos edificis construïts a l’Estartit, com l’edifici El Port (1979) i l’edifici Garbí (1987-88), el Guix de la Meda (1984) i la casa Molinet (1986-88) o el Club Nàutic (1988-91). Destaquen també els grans projectes realitzats a Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, com l’hotel Joan Carles I (1989-92) o els conjunts residencials de l’àrea de la Vall d’Hebron (1989-92) i les tres illes de la Vila Olímpica (1989-92), o els habitatges realitzats posteriorment, com ara els de l’Avinguda Foix (1991-96), la proposta per a l’ordenació del front marítim (1995) i el conjunt d’habitatges al carrer de Taulat (1996-98). Altres obres rellevants de la seva producció són el poliesportiu de Ciutadella (Menorca 1990, amb Francesc Monso), la casa a la platja de Binisafúller a Menorca (1988-90), el Consell del Baix Llobregat (1994, amb Xavier Güell), la seu de l’IMPIVA a Castelló (1993-95, amb Carlos Bento i Jaume Sanahuja), un centre esportiu soterrat a Barcelona (1993-96) i d’altres realitzades en col·laboració amb Joan Guibernau i Zabala, amb qui s’associà el 1993, com la casa i estudi fotogràfic a Llampaies (1992-93), l’escola pública a Lloret (1993-96), els estudis de cinema Arruga a Sant Just Desvern (1995-97), un centre de serveis a Figueres (1998), la casa Alonso-Planas (1994-98) a Sant Just Desvern i el Palau de Congressos de Barcelona (1996-2000).