Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’instal·là a Colòmbia. En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional. Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor. En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte. Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí un altre cop a Cali. El 1945 es traslladà a l’Equador i s’establí a Guayaquil. Hi treballà a la fàbrica de ciment Cerro Azul. Més tard, fou el constructor del primer forn de calç amb petroli del país. Home emprenedor i investigador en l’àmbit industrial, el 1957 creà una indústria de metall i mecànica de cuines, vaixelles, i altres productes. També patentà i construí una màquina de cafè que anomenà Bontall. Exercí com a professor de termodinàmica a la facultat d’enginyeria de la Universitat Católica de Santiago de Guayaquil. Dins de la seva obra publicada, cal esmentar: Manual de química agrícola (1943) i Introducción a la termodinàmica . Personatge de remaarcable influència social, formà part del directori de la Cámara de Industrias de Guayaquil i de la Sociedad Española de Beneficencia. El seu germà Lluís (Barcelona 1908 - Bogotà 1964) També emigrà a Amèrica, a l’Equador (1937), on treballà en el negoci de torrefacció de café de Pere Maspons i Camarasa, i a Colòmbia (1943). Fou també col·laborador al Diari de Barcelona , amb diverses cròniques sobre Colòmbia.
Ignasi Vidal i Guitart
© Família Vidal Maspons
Químic i industrial.