El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo. S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela. Ensenyà al Col·legi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època. El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents. Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano. Fou director del Col·legi San Francisco (1888), catedràtic de comptabilitat a la Facultat de Dret de Montevideo (1895) i fundador i director de l’Escola Nacional de Comerç (1911), entitat que fou l’origen de la futura Facultat de Ciències Econòmiques i d’Administración de Montevideo. President del Centre Català, des d’on intentà la integració de la col·lectivitat catalana del país. Fou mantenidor dels primers Jocs Florals de l’Amèrica del Sud que el 1887 organitzà la Societat Catalanista Rat-Penat. Formà part d’una comissió encarregada de formar la Germandat de Socors Mutus catalana, balear i valenciana. El govern espanyol el condecorà amb la gran creu del Mèrit Naval, amb distintiu blanc.