El 1894 emigrà a Veneçuela fins el 1899 en que es traslladà a Costa Rica. Emprenedor en els negocis, regentà i treballà, a San Ramon d’Alajuela, en diverses cases comercials i fábriques. Dedicat a l’activitat financera, fou accionista de les mines de Corinto i participà econòmicament en la construcció dels coneguts teatres Minerva, España i Lisímaco Chavarría. El 1919, durant el govern dels Tinoco gestionà i fou inermediari de l’alliberament dels presos polítics de San Lucas i San José. Afeccionat a la cultura popular, organitzà, poc abans del terratrèmol de 1924, unes festes populars que es van conèixer amb el nom de “Fiestas de Don Paco”. El 1933 s’establí definitivament a San José.