Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940. Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF. Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga. Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc.— per Amèrica (San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc.) i Europa. Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara (1973-76, estat mexicà de Jalisco). Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas (Jiquilpan, Michoacán, 1979) o el collage sobre paper Sellos de la España sellada (Universidad Nacional Autónoma de México, 1976). El 1985 feu una gran exposició a la Sala Nacional del Palacio de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic amb el títol “Mis caminos son terrestres”, on exposà escultures, ambientacions i tapissos fets amb fibres vegetals mexicanes.
El 1998 dirigí per al Museo de la Ciudad de México “Cinco continentes y una ciudad. Salón Internacional de Pintura”, una exposició que reflexiona sobre la nova pintura, de la qual el 2015 se celebrà una segona edició. L’any 2010 fou guardonada amb Premio Nacional de ciències i arts de Mèxic, en l’especialitat de belles arts.