Fou tinent d’alcalde de Barcelona (1936-37) en el Consistori de Carles Pi i Sunyer. Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller. Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme. Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili (1947-49). El 1949 marxà a Cochabamba (Bolívia), on exercí càrrecs directius diverses empreses privades. També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president de l’Agrupación de Españoles (1953-59), institució apolítica de Cochabamba. Fou membre d’entitats socials i econòmiques com la Casa de España i la Cámara de Comercio Española a Bolívia.