Es formà a Londres (Central School of Art and Design i Croydon School of Art) i a Nova York (Pratt Graphic Center). Dedicat inicialment al comissariat d’exposicions, centrà la seva activitat en l’escultura. Féu la primera exposició individual l’any 1984 a la Galería Fernando Vijande, de Madrid. El seu llançament internacional es produí arran de la seva presència a la Biennal de Venècia (1986) i de l’exposició que li dedicà el Museu d’Art Contemporani de Bordeus (1987). La seva obra escultòrica pren com a tema la figura humana (sovint representada com un sac o un saltamartí) i la seva relació amb l’entorn. És autor d’alguns treballs d’art públic, entre els quals Una habitació on sempre hi plou (1992), a la plaça del Mar de Barcelona. L’any 2000 el Ministeri d’Educació i Cultura li concedí el Premi Nacional d’arts plàstiques.