Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya (GAM), i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president (1969-72). El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada (CADE). El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal (1966), i una expedició al Caucas (1967). A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les muntanyes catalanes, començant per la serra de Montsant i seguint amb escalades a Montserrat (1968-72) i a Sant Llorenç del Munt (1973-75), a més d’altres ascensions arreu de Catalunya (1977-87) i als massissos de la Franja de Ponent (1987-89). Moltes d’aquestes ascensions es troben als seus llibres: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), com a coordinador, i Excursionistes recordats (1996). El 1978 fou fundador del grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom, una col·lecció particular d’objectes, llibres, ressenyes i material que fa referència a aquesta roca. Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanya (1972), el premi de l’Associació de Dirigents de l’Esport (1982), la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991) i l’ensenya d’or de la FEEC (1999). El 1999 s’obrí al Cavall Bernat la via Josep Barberà.
Josep Barberà i Suqué
© ARXIU ARMAND BALLART
Escalador i excursionista.