Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque. Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud: organisation sociale des Pramdai Kallar (1957) i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’Índia, Hierarchy and Alliance in South Indian Kinship (1957). A partir d’investigacions posteriors, escriví una síntesi comparativa sobre el sistema de castes de l’Índia titulada Homo Hierarchicus (1967), on mostra el pensament jeràrquic i la ideologia holista de la cultura tradicional hindú. A partir d’aquest moment i en comparació amb les concepcions de la societat índia, redactà una genealogia intel·lectual de l’individualisme occidental a través d’un exercici crític i reflexiu: examinar la civilització occidental a partir de categories d’altres civilitzacions. En aquestes recerques posà les bases per a una sociologia comparada de la modernitat. D’aquesta etapa destaquen Homo aequalis (1977), Essais sur l’individualisme (1983) i L’ideologie allemande (1991).