De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità. Amb la independència (1960) abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel col·laborador. Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident. Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país. El 1973 es convertí a l’islam i canvià el nom. Fins el 1990 encapçalà el règim de partit únic del Partit Democràtic del Gabon. En restablir la democràcia multipartidista, aconseguí ser reelegit el 1993, el 1998, el 2003 (després d’haver eliminat el límit constitucional de dos mandats consecutius) i el 2005. Durant els anys en el poder aconseguí mantenir una considerable estabilitat malgrat les nombroses acusacions de corrupció segons les quals havia acumulat una gran fortuna gràcies als beneficis obtinguts de l’explotació del petroli. Actuà sovint com a mediador en conflictes de diversos països africans. Morí a Barcelona, ciutat on havia anat a tractar-se una malaltia. Fou el president africà que més anys (42) ocupà de manera ininterrompuda el càrrec. Uns mesos després de la seva mort, el seu fill Ali ben Bongo (Brazzaville, actual República del Congo, 1959) guanyà en les eleccions presidencials el setembre del 2009 enmig d’acusacions de frau, i fou confirmat en el càrrec el setembre del 2016 per un estret marge en presidencials també controvertides. Continuista amb la trajectòria del seu pare, el seu govern és també objecte de dures crítiques per corrupció.