Trajectòria acadèmica
Deixeble de Joan Mercader i Riba, participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres (Secció d’Història) a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973. Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim. Els Padró d’Igualada (1642-1682), dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII, que llegí el 1980.
Des de l’any 1974 exercí com a professor titular del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, i l’any 2003 obtingué per oposició una plaça de Catedràtic d’Història Moderna a la mateixa universitat, de la qual des de l’any 2007 és Catedràtic Emèrit.
Especialitzat en estudis d’història social i història de les institucions de l’època moderna, ha impartit seminaris i cursos de doctorat en diverses universitats i centres d’investigació, i ha participat en múltiples congressos amb aportacions sobre temes de la seva especialitat.
Altres activitats de recerca, historiogràfiques i institucionals
Ha dirigit i format part de diversos projectes i estudis col·lectius: entre els anys 1993 i 1996 dirigí com a investigador principal un projecte de recerca dotat pel ministeri d’Educació i Ciència sobre el tema Las élites provinciales de poder en la España moderna, amb un equip d’investigadors del Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar, de Barcelona, i de 1997 al 2001 formà part d’un Grup Consolidat de Recerca de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), sobre el tema Poder, sociedad e instituciones en la Cataluña Moderna (siglos XVI-XVIII), en el qual participaren investigadors de diverses universitats catalanes. Des del 2008 participa en el projecte de recerca sobre el tema La red urbana catalana en los siglos XVI-XVII" dotat pel ministeri de Ciència i Innovació.
Ha exercit com a director i secretari general del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, i de secretari i vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre els anys 1981 i 1987 va organitzar i coordinar el Premi Jaume Caresmar d’Investigació Històrica i entre 1987 i 2005 promogué i organitzà el Premi Dr. Joan Mercader de Recerca.
Entre 1969 i 1971 va exercir com a coordinador de la secció de Ciències Socials de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Textos, Pedralbes i Afers, i ha dirigit les revistes Miscellanea Aqualatensia i Estudis sobre la comarca de l’Anoia. També ha exercit la coordinació de les coedicions entre l’Ajuntament d’Igualada i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Publicacions
És autor d’un centenar d’articles en revistes especialitzades, entre les quals Hispania, Recerques, Studia Histórica, Manuscrits, Afers, L'Avenç, Pedralbes, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Estudis, Miscellanea Aqualatensia, Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, Quaderns del Museu d’Història de Catalunya.
És autor dels llibres següents:
- Assaig sobre les oligarquies social d’Igualada en el segle XVIII (1970), en col·laboració amb Joan Mercader
- Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim (1976)
- La venalitat dels càrrecs municipals a Catalunya (1977)
- La revolució industrial a la comarca de l’Anoia (1979)
- Igualada, una història en imatges (1982)
- Els municipis catalans de l’Antic Règim (1983)
- Història de les comarques de Catalunya: l’Anoia (1986)
- Camins i viatgers a la comarca de l’Anoia (1991)
- Curtidores y tenerías en Cataluña: organización de un oficio pre-industrial (siglos XIV-XIX (1991)
- La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els Qüestinaris de Francisco de Zamora (1993)
- Escrits polítics del segle XVIII. Documents de la Catalunya sotmesa (1996)
- Poder i relacions clientelars a la Catalunya dels Àustria (1998)
- La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1999)
- Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo XVIII (2003)
- Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica (2005)
Premis i distincions
- Premi Extraordinari de la Revista Vida (1973)
- Premi Cristòfor Despuig (1976)
- Premi Sant Raimon de Penyafort (1977)
- Premi Ferran Soldevila (1981)
- Medalla de la Ciutat d’Igualada al Mèrit Cultura (1994) en reconeixement a la tasca de promoció cultural i editora
- Soci d’Honor del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1997)
- Premi al Compromís Cultural d'Òmnium Cultural (2006)
- Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008)
- Premi Sàpiens a la Trajectòria Docent i Investigadora (2010) de la revista Sàpiens