La lògica clàssica s’interpreta en la teoria dels conjunts: cert indica la pertinença a un determinat conjunt; fals, la no-pertinença. La lògica difusa usa la teoria dels conjunt difusos, on la pertinença o no-pertinença és una qüestió de grau. Per exemple, la pertinença al conjunt dels alts pot quedar molt clara en alguns casos, però més obscura o difusa en d’altres. La lògica difusa s’usa bastant en l’anàlisi del llenguatge natural, en sistemes experts, i en general en tot tipus d’heurístic.Els darrers temps s’han desenvolupat dispositius electrònics i productes comercials basats en aquest tipus de lògica, la majoria al Japó, en aplicacions que van del control d’exposició en càmeres als controladors d’aire condicionat o les aplicacions de control de tràfic ferroviari.
f
Matemàtiques