Una xarxa sense fils té dos components principals: les estacions (STA) i els punts d’accés (AP). Poden operar en dues modalitats: ad hoc, en la qual cada client (STA) es comunica directament amb els altres clients de la xarxa, i en modalitat d’infraestructura, on les STA envien els paquets a una estació central, el punt d’accés. El client i el punt d’accés han d’establir una relació abans de poder intercanviar dades. Aquesta relació pot tenir tres estats diferents: sense autenticació i no-associat, amb autenticació i no-associat, i amb autenticació i associat. L’intercanvi de dades reals només és possible en el tercer estat.
f
Electrònica i informàtica