Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons. Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies (caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade). Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie (avantpassat) es divideix i dóna lloc a dues o més espècies (descendents). El concepte de monofília contrasta amb els de parafília i polifília. Un grup parafilètic està format per un tàxon ancestral i només alguns dels seus tàxons descendents, mentre que un grup polifilètic està format per tàxons descendents i exclou el seu avantpassat comú. Tradicionalment, el sistema de classificació linneà ha creat grups parafilètics i polifilètics, els quals es consideren artificials en sistemàtica filogenètica. Les actuals classificacions cladístiques reflecteixen les hipòtesis filogenètiques que busquen identificar clades entre la diversitat biològica a la Terra.
m
Biologia