Estudià belles arts i fundà, el 1947, la revista Cántico, punt de trobada d’un grup d’escriptors andalusos (Ricardo Molina, Juan Bernier, Julio Aumente i Mario López), que reivindicaven l’herència de la Generació del 27 i una major exigència estètica vinculada a la tradició sensorial i barroca de la poesia andalusa. La seva trajectòria lírica començà a Rumor oculto (1946) i Mientras cantan los pájaros (1948), per a confirmar-se a Antiguo muchacho (1950), Junio (1957), Óleo (1958), Almoneda (1971) i Antes que el tiempo acabe (1978), Tres voces de verano (1980). Aplegà el conjunt de la seva poesia fins el 1980 a Poesia Completa 1940-1980 (1982) —reeditada i ampliada posteriorment a Poesia Completa 1946-1997 (1998)—. Fou guardonat amb el premi Príncipe de Asturias el 1984, i cal comptar, entre els reculls posteriors, Fieles guirnaldas fugitivas (1990), Prehistoria (1994), Poniente (1995), l’antologia Como el agua en la yedra (1998), Va talando el olvido mieses altas (2004) i Los Campos Elíseos (2006). L’any 2008 fou guardonat amb el premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana de la Universitat de Salamanca.