Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War (1927). Posteriorment estudià a la London School of Economics. S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política (1922-38), assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale. Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis (1937-41). Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar els comportaments i les actituds del públic. Formulà l’anomenat “Paradigma de Lasswell”, que fragmenta el procés comunicatiu en cinc etapes bàsiques. De les seves més de 30 obres publicades destaquen: Psychopathology and Politics (1930), World Politics and Personal Insecurity i Propaganda and Promotional Activities (1935), Propaganda and Dictatorship (1936) i Propaganda, Communication and Public Opinion (1946).