Forma de ruptura d’elements estructurals bidimensionals, típicament sostres estructurals o lloses, davant càrregues concentrades, caracteritzada per la formació d’una superfície de fallada cònica i concèntrica respecte de l’eix de la càrrega.
Pot produir-se, si la resistència no és suficient, al voltant dels pilars d’un sostre de formigó.