Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia. La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana. També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro.
Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional (1991), El poblat ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) (1992), Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet. Dels orígens al món romà (1992), Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (excavacions 1949-1992) (1996), L’assentament del bronze final i la primera edat del ferro del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre) (2000) i, com a editor científic, Les fàcies ceràmiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiüses durant el segle III aC i la primera meitat del segle II aC (1998), Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània (2001) i La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (segles VIII-III aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts (2004), totes en col·laboració, a més de nombrosos articles en revistes especialitzades. Des de l’any 2002, fou membre del Consell Assessor d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.