Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol (1950-53), període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip. Jugà al CP Sant Sadurní (1953-56), el FC Barcelona (1956-59), amb el qual fou campió de Catalunya (1957) i d’Espanya (1958), l’SFERIC de Terrassa (1959-60), l’Arrahona de Sabadell (1960-62), el CP Vic (1962-63), el CP Calafell (1963-65), com a jugador entrenador, i el CH Mataró (1965-67), amb el qual guanyà una Copa d’Espanya (1967). Tornà al Calafell com a jugador entrenador (1967-68) i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys de Munt (1968-69), club en el qual es retirà.
La temporada 1969-70 s’estrenà com a tècnic al CH Mataró, i la següent arribà al FC Barcelona, on feu un rècord d’estada de 19 temporades consecutives i conquerí 37 títols: deu Copes d’Europa (1973, 1974, 1978-85), una Copa Intercontinental (1983), una Recopa d’Europa (1987), sis Supercopes d’Europa (1980-85), nou Lligues (1974, 1977-82, 1984, 1985), vuit Copes del Rei (1972, 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987) i dues Copes de les Nacions de Montreux (1978, 1980). El 1989 marxà del FC Barcelona i dirigí una temporada el Reggiana italià i una altra, l’HC Piera (1990-91), el seu darrer club en actiu. El 2003 fou nomenat directiu honorífic de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona.
En els darrers anys de la seva vida també es convertí en jugador federat d’escacs amb el CE Sant Boi, que després de la seva mort instituí el Memorial Josep Lorente d’aquest esport.