Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010. A la mort del rei Fayssal (1975), el germanastre d’Abdul·là, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre. Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta.
En accedir al tron el seu germanastre Fahd (1982) fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre. Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es feu càrrec del govern efectiu del regne arran dels problemes de salut del seu germà. Des d’aquest càrrec alternà les condemnes al terrorisme amb les freqüents critiques als EUA pel suport a Israel, i el 2002 la seva proposta de pau per a Palestina i Israel fou rebutjada. Tot i criticar la intervenció i l’ocupació de l’Iraq (2003) i que un any abans els EUA havia retirat les bases estacionades el 1991 amb motiu de la guerra del Golf Pèrsic, l’onada d’atacs terroristes d’Al-Qā‘ida (en bona part sorgit a l’Aràbia Saudita) per la col·laboració del govern saudita amb Occident el portà a intensificar la repressió.
L’any 2005 succeí Fahd al tron, i inicià unes cautes mesures de democratització que culminaren el 2011 en la concessió del dret de vot a les dones en les eleccions municipals. Aquest any, davant la Primavera Àrab intensificà la repressió sobre l’oposició però, a causa de la rivalitat amb l’Iran, donà suport als rebels que s’enfrontaren a Bašār al-Assad en la guerra que seguí a aquest moviment a Síria. A causa del deteriorament de la seva salut delegà cada cop més les seves funcions en el seu germanastre Salmān bin ʿAbd al-ʿAzīz Āl Saʿūd, que el succeí al tron en morir.