Estudià piano a la seva ciutat natal, i posteriorment a Barcelona, França i Alemanya. El 1978 amplià estudis amb Iannis Xenakis. Es donà a conèixer a la Segona Biennal de Joves Artistes Creadors de Tessalònica del 1987, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels primers músics catalans d’avantguarda, amb una clara influència del jazz i de la música improvisada en general. Ha estat cofundador (1994) i director de l’Orquestra del Caos, director del Big Ensemble del Taller de Músics (Barcelona) i cofundador i director (1998-2001) del Col·lectiu IBA (Improvisadors de Barcelona), i ha col·laborat amb Carles Santos (1982-98), l’artista Jordi Benito i el dissenyador de moda Toni Miró, el coreògraf i ballarí Andrés Corchero, amb el qual ha creat espectacles des del 1998, any en què creà també el Trio Local, i amb el cantaor Miquel Poveda. Posteriorment ha fundat també el duo Mandorla amb la flautista nord-americana Jane Rigler (2001), l’Ensemble Impromptu (2002), amb Pep Llopis i l’Agustí Fernández Quartet (2003). Ha col·laborat i enregistrat també amb músics d’avantguarda de projecció internacional com ara Lawrence ‘Butch’ Morris, Evan Parker, Barry Guy, Derek Bailey i altres.
Codirector de la Setmana Internacional de Música Experimental de Metrònom de Barcelona (1997-99), director del festival de música contemporània Nous Sons de l’Auditori de Barcelona (2000-06) i comissari des de l’any 2000 del cicle Nits de Música de la Fundació Joan Miró de Barcelona, ha col·laborat en programes de televisió i és professor titular d’improvisació a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) des del 2001.
La seva nombrosa discografia inclou, entre d’altres Ardent (1987), Piano Solo (1991), 1 is not 1 (1998) i Camallera (2004), per a piano sol; Nofres (1988) i Aura (1991) com a líder de big-band; els duos Lonely Woman (2004) per a quartet; Tempranillo (1996), Second Set (2001), Critical Mass (2005), Germinal (2008), A Silent Dance (2009) i Some Other Place (2009) i els trios Trio Local (2000), Clearings (2003), Aurora (2006) i Un llamp que no acaba mai (2009).
Ha rebut, entre d’altres, el premi Altaveu (2000), el premi FAD per l’espectacle amb A. Corchero A modo de esperanza (2002), el Ciutat de Barcelona 2009 per la seva obra enregistrada aquest any i el Premi Nacional de Cultura del CONCA (2013).