Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot. Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910. Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida. L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz. El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any següent fou portat al camp de concentració de Dachau. Després del seu alliberament, l’Església l’allunyà del moviment que havia fundat i visqué als EUA del 1949 al 1965. Després d’una audiència amb el papa Pau VI, tornà a Alemanya.