Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès. Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya (FETE), i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935. El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca. S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona. Allí fou nomenada consellera pel PSUC de la comissió de cultura de Barcelona, i s’incorporà a les comissions de colònies i escoles de reforma, dependents d’Assistència Social, que es dedicaven a acollir els infants refugiats que arribaven a la ciutat. Romangué a Barcelona fins a l’entrada de les tropes feixistes i després inicià el seu exili, que primer la conduí a França, on col·laborà amb l’Oficina Internacional d’Ajut a la Infància, i, més tard, a Sud-americà, on s’instal·là definitivament a Xile. El 1945 fou expulsada del PSUC i dedicà la resta de la seva vida professional a l’ensenyament.