Germà dels també caputxins Marcel·lí de Castellví, Marcel·lià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès. Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada (1915-18). En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922. Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià. Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou nomenat sacerdot el 1925. El 1929 es llicencià en Sagrada Escriptura al Pontifici Institut Bíblic d’aquella ciutat. Després retornà a Catalunya i feu de director del Col·legi de Teologia del convent de Sarrià.
Col·laborà amb la Fundació Bíblica Catalana traduint diversos llibres bíblics i el 1934, a la mort de Miquel d’Esplugues, en fou nomenat director. Durant la Guerra Civil Espanyola perdé tot el material de recerca bíblica i es refugià, juntament amb el seu germà Marcel·lià de Vilafranca del Penedès, a Caquetá, a l’Amazònia colombiana, on es trobava el seu germà Marcel·lí. Acabada la guerra civil, retornà de l’exili el 1940 i reprengué les feines de traducció. Aleshores edità el Manual de la Venerable Orden Tercera de San Francisco (1940).