Manuel Huerga i Guerrero

(Barcelona, 20 d’octubre de 1957)

Manuel Huerga (2007)

© Ajuntament de Barcelona

Realitzador televisiu i cinematogràfic.

Estudià història i, paral·lelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo.  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació (VFI), per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i col·laborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada. Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró.

Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya, per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop (1983-85) i Arsenal (1985-87), pel qual fou guardonat amb els premis Ciutat de Barcelona, Laus i FAD. Fundà també una productora, Arsenal Films, i del 1998 al 2003 fou director de Polònia (BTV). L’any 2002 fou designat realitzador d’audiovisuals del Fòrum Universal de les Cultures (2004).

Ha produït i dirigit l’enregistrament de diversos esdeveniments públics, com ara les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, els premis Goya del 1995, el Centenari del Futbol Club Barcelona (1998), el concert Neruda en el corazón (2004), Hijos del agua (2008), producció per a l’Exposició Universal de Saragossa, entre molts altres

Ha dirigit el documental de ficció Gaudí (1989, premi de la Crítica del Festival Internacional de Cinema de Barcelona), i els documentals Buñuel (1989, premi de la Biennal Europea per a la Conservació del Patrimoni Cultural Europeu), Les variacions Gould (1992, premi Nacional de Vídeo i Cinematografia de la  Generalitat de Catalunya 1993), Y el cine marcha. Una historia del cine al servicio de los Derechos Humanos (2008), Un instante preciso (2009), Son & Moon (2009), Jordi Pujol, 80 anys (2010), la minisèrie televisiva Operación Malaya (2010), basada en fets reals, Pepe & Rubianes (2011), retrat de l’humorista i actor, i Barcelona, la Rosa de Foc (2014), barreja de ficció i documental filmada en 3D.

També és director del llargmetratge de ficció Antàrtida (1995), i de les ficcions històriques Salvador (2006, que obtingué un premi Ondas), sobre l’execució de Salvador Puig i Antich, i 14 d’abril: Macià contra Companys (2011).

L’any 1997 dirigí l’oratori de Claude-Achille Debussy, El martiri de sant Sebastià, interpretat per La Fura dels Baus, i el 2004 s’estrenà l’òpera Gaudí, de Joan Guinjoan i Gispert, en la qual debutà com a escenògraf.