Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana. Conegut de fa temps, als anys cinquanta J. Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta. Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional. El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC, moment en què es bastí una bateria de cases compostes, generalment d’un sol recinte; és un dels pocs testimonis que es coneix de l’organització dels poblats ibèrics d’aquest període antic que, amb diverses modificacions, es mantingué fins al final de la vida de l’assentament. Pels volts del 300 aC fou dotat d’una porta monumental, i un segle més tard patí una destrucció violenta, probablement relacionada amb la conquesta romana, però que no significà l’abandonament definitiu del lloc, que no es produí fins al segle I aC. L'any 2017 fou declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Aspecte de l’exposició del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
© Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
L’any 2010 s’inaugurà el museu del jaciment. El centre museístic disposa de 1.000 m2 que es distribueixen en tres nivells. La planta baixa es destina a magatzem, zona tècnica de restauració i estudi del material arqueològic i biblioteca especialitzada. Al primer pis hi ha dos espais diferenciats, un per a l’exposició estable, amb més de 500 objectes, i l’altre per a la realització de mostres temporals i activitats culturals diverses. Finalment, a la part superior hi ha una terrassa on es poden realitzar activitats a l’aire lliure i que serveix també de mirador de Cerdanyola i el seu entorn.