Àlvar Caixal i Mata

(Barcelona, 1960)

Arqueòleg i escriptor.

Llicenciat en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona, treballa com a arqueòleg al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i ha dirigit excavacions en poblats ibèrics, vil·les romanes i edificis civils, militars i religiosos d’èpoques diverses, sobre els quals ha publicat articles i monografies.

Com a escriptor, ha participat en obres col·lectives vinculades a les comarques de la Franja de Ponent, com ara els reculls de narracions Larbreda ebrenca (2010) i El tren de la Val de Zafán (2011), i l’antologia poètica Poesia de frontera (2011). L’any 2013, amb la seva primera novel·la, Les llavors del silenci, una intriga històrica sobre les Brigades Internacionals, guanyà el premi Sant Joan i el 2015 fou finalista del premi Joaquim Amat-Piniella. El 2021 guanyà el premi Recull-Salvador Reynaldos de periodisme amb Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes 1914-KL Mauthausen 1941), sobre un jove nascut a Blanes assassinat als vint-i-set anys al camp d’extermini de Mauthausen.