Nasqué de la consideració de l’alimentació com un dret bàsic i de la consciència del malbaratament i la distribució desigual dels aliments. John van Engel posà en pràctica el concepte l’any 1966 a Phoenix (Arizona, EUA), i el 1984 es creà a París el primer banc d’aliments europeu.
A l’Estat espanyol s’introduí per primer cop a Barcelona el 1987, fundat per Jordi Peix i Josep Miró, amb el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments. Els bancs d’aliments s’agrupen en organitzacions estatals i regionals i, a escala mundial, en la Xarxa Global de Bancs d’Aliments, però cadascuna de les entitats, que operen localment, té un grau d’autonomia molt gran. La recollida i distribució dels aliments a les persones necessitades (a través dels centres d’assistència adherits) és duta a terme per voluntaris.
A banda de les aportacions econòmiques, els bancs d’aliments funcionen mitjançant acords amb empreses productores i distribuïdores de menjar, que fan donació dels seus excedents. També són importants els convenis amb les institucions i les campanyes entre la ciutadania, com ara el Gran Recapte que els bancs d’aliments de Catalunya organitzen anualment des del 2009.
L’any 2012 la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, i la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments amb el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia.