L’any 1959 s’uní a la Revolució Cubana i, després de graduar-se en economia per la Universitat de l’Havana (1961), ocupà alts càrrecs en el govern, entre els quals hi ha el de conseller de l’aleshores primer ministre Fidel Castro, cap de l’institut per a la reforma agrària, membre del comitè d’estat per a la col·laboració econòmica amb els països del bloc soviètic i, durant els anys vuitanta, de la direcció del Banc Nacional de Cuba.
Progressivament en desacord amb el règim castrista, el 1990 fou denunciat, sancionat i destituït dels càrrecs. Des d’aleshores es dedicà a escriure articles crítics que foren publicats a l’estranger i col·laborà en l’emissora dissident Radio Martí. L’any 2003, en l’operació antidissident “Primavera Negra” fou arrestat, i alliberat després d’un any i cinc mesos per motius de salut.
Posteriorment, continuà la seva crítica al castrisme i feu costat al moviment de les Damas de Blanco. Al contrari de molts altres dissidents, rebutjà l’embargament nord-americà i fou partidari d’una reforma pactada amb el castrisme. El 2013 viatjà a l’Estat espanyol per a tractar-se d’una malaltia. Publicà, entre d’altres, els llibres Crónica de un desastre (2004) Cuba, revolución o involución (2007) i Cambios en Cuba: pocos, limitados y tardíos (2011).