transgènere

f
m

Persona que se sent del gènere contrari a aquell que li va ser atribuït en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’identifica exactament ni amb un home ni amb una dona, tal com aquests gèneres han estat concebuts tradicionalment.

El terme nasqué als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, que cada cop més tendeix a reservar-se a les persones que s’han sotmès a operacions o tractaments vinculats al canvi de sexe o d’atributs sexuals. El terme transgènere inclou tota la varietat de comportaments i característiques (i no tan sols atributs físics) que en una mateixa persona deixen d’estar vinculats només a un dels dos sexes, segons el punt de vista propi, sobretot, de la tradició occidental. Nombroses cultures reconeixen categories específiques i disposen de termes per a les persones transgènere, més enllà de la classificació sexual binària. És objecte de debat fins a quin punt la tendència transgènere que es manifesta en determinats individus té a veure amb factors biològics i ambientals. L’any 2018 l’Organització Mundial de la Salut retirà la condició de transgènere (i també la transsexualitat) de la llista de trastorns mentals reconeguts. La condició de transgènere s’anomena transidentitat.