Vida
El 1700 fou nen cantor a la capella de la cort de Weissenfels i l’any següent es desplaçà a Leipzig, on fou deixeble de J.P. Kuhnau a la Thomasschule. Les seves primeres composicions seguiren l’estil del seu admirat compositor G.P. Telemann. Del 1707 al 1711 estudià a la Universitat de Leipzig, on fundà un collegium musicum que tingué certa anomenada. Leipzig era llavors una ciutat cosmopolita on hi havia un gran interès per la música que es feia en altres països d’Europa. L’obra d’A. Vivaldi, divulgada per mitjà de concerts, influí en Fasch i els compositors de la seva generació. Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen Clomire (Naumburg i Zeitz 1711), Lucius Verus (Zeitz 1711) i Die greteue Dido (Naumburg 1712). Malgrat que durant la seva joventut fou un autor bastant autodidàctic, el 1713 estudià composició amb C. Graupner i G. Grünewald a Darmstadt. Al llarg de la seva vida ocupà diversos càrrecs, com ara violinista a Bayreuth (1714-19), organista a Greiz (1719-21) i mestre de capella al servei del comte Morzin a la cort bohèmia de Lukavec. El 1722 obtingué la plaça de mestre de capella de la cort de Zerbst, on restà fins la seva mort. El mateix 1722 intentà infructuosament obtenir la plaça de kantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig. La música religiosa de J.F. Fasch mostra la influència de la mentalitat pietista. D’altra banda, tot i que encara en manca un estudi aprofundit, es pot dir que el seu llenguatge es mou entre l’estil del Barroc germànic i les noves propostes preclàssiques. Compongué dotze cicles de cantates sacres, avui perdudes en la seva totalitat. Pel que fa a la música instrumental, cal dir que els seixanta-un concerts foren estructurats a la manera italiana de Vivaldi. Les nombroses obertures i suites orquestrals palesen característiques barroques i galants. Així mateix, les sonates a trio també mostren el trànsit vers el preclassicisme. En alguna de les seves darreres obres es poden trobar trets inusuals, com ara l’ús de parelles de flautes, oboès, fagots, trompes i trompetes, i alguns elements que anticipen la música de C.W. Gluck, J. Haydn i W.A. Mozart. J.F. Fasch no veié publicada cap de les seves composicions i la seva figura quedà, durant molt de temps, a l’ombra de la de J.S. Bach. No fou fins al principi del segle XX que el musicòleg H. Riemann redescobrí la seva obra.
Obra
Música vocal religiosa
5 salms (Nisi Dominus aedificavit ; Laetatus sum ; Lauda Jerusalem ; Laudate pueri ; Dixit Dominus), 16 misses i seccions de misses
Altres obres vocals religioses
Més de 20 cantates per a veus solistes, cor i orquestra (algunes podrien pertànyer a algun dels 12 cicles de cantates perduts), entre les quals: Gottes und Marien Kind ('El Fill de Déu i Maria'), Du bist mein Gott ('Tu ets el meu Déu'), Du bist Christus der lebendige Gottessohn ('Tu ets Crist el fill vivent de Déu'), Niemand kennet den Sohn ('Ningú no coneix el Fill'), So feiern wir das hohe Fest ('Talment celebrem la sublim festivitat')
Música instrumental
61 concerts (18 concerts per a solista; 10 dobles concerts; 20 concerti grossi per a conjunt de 5 a 8 instruments; 13 concerti grossi amb un instr. solista afegit); més de 90 obertures per a 2 ob., 2 vl., vla., fg. i b.c. (algunes hi afegeixen 2 tr. i/o 2 fl.); 18 simfonies per a instr. de c. i b.c. (a 3 s’hi afegeixen trompes i oboès); 18 trio sonates; 12 sonates
Òpera
Clomire (1711); Lucius Verus (1711); Die getreue Dide (1712); Margenis (1715)
Bibliografia
- Diversos autors: Nationalstile und Europäisches Denken in der Musik von Fasch und seinen Zeitgenossen, Internationale Fasch-Gesellschaft e.V. (Hrsg.), Anhaltische Verlag sgesellschaft mbH, Dessau 1997