Des del 1650 visqué a Leipzig, on rebé classes d’orgue de H. Scheidt. El 1655 succeí a J. Rosenmüller com a organista a l’església de Sant Nicolau de Leipzig. Al cap de dos anys es traslladà a Dresden, on gaudí del mecenatge de Johann Georg II, elector de Saxònia, i impartí classes de clavicèmbal a la filla del príncep. Malgrat la seva curta vida, gaudí de gran fama, sobretot per les seves dues col·leccions de cançons, del 1657 i el 1667 respectivament, d’una a cinc veus amb acompanyament instrumental, amb les quals elevà la cançó alemanya a un grau de desenvolupament important. Moltes d’aquestes cançons foren molt populars fins ben avançat el segle XVIII i algunes s’inclogueren en corals que posteriorment aparegueren en les cantates de J.S. Bach.