Provinent d’una família amb fortes inquietuds culturals, destacà com a pianista i violinista, i a set anys començà a compondre. Estudià a la Universitat i a l’Escola Superior de Música de Berlín i el 1930 es doctorà en musicologia a Heidelberg. Entre els seus mestres cal destacar H. Eisler, C. Sachs, H. Besseler i P. Hindemith. Els seus estudis abraçaren un ampli ventall de temes, des de la música instrumental antiga fins a les tècniques compositives més modernes. El 1933, arran de la pujada al poder d’A. Hitler, es veié obligat a emigrar a Anglaterra, on romangué durant quinze anys. El 1948 fou convidat a tornar a Berlín com a professor i director de l’Institut de Musicologia a la Universitat de Humboldt, càrrec que mantingué fins el 1970, any en què es retirà. Durant aquest període ocupà nombrosos càrrecs en diferents associacions i organitzacions, tant alemanyes com internacionals. És reconegut com un dels teòrics més importants del realisme socialista en música. Tenia la profunda convicció de la necessitat per a l’artista de ser un agent actiu en la reforma de la societat i en la propagació dels ideals humanistes.