Es formà musicalment a Roma o a Bolonya. El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena. Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla. Després de J.J. Froberger, i juntament amb J.K. Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G. Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà. És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo (1677), per a clavicèmbal. Els seus dotze ricercari pertanyen estilísticament a les composicions contrapuntístiques que comencen amb les Fiori musicali... (1635) de Frescobaldi i acaben amb L’art de la fuga (1742-50) de J.S. Bach. Escriví també una òpera i diverses obres religioses.