Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M. Haydn i L. Mozart. El 1790 anà a Viena, on fou alumne de W.A. Mozart. Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París. El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort. Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg ('La muntanya del diable'), amb llibret d’E. Schikaneder i representada el 1795. Tant a París com a la capital britànica presentà obres escèniques rebudes amb èxit desigual, com l’òpera Fernando (París, 1805) o el ballet Alzire (Londres, 1807). Pel que fa al seu instrument, el piano, conreà en nombroses ocasions el gènere de la sonata -amb obres de difícil execució tècnica-, a més de completar set concerts, entre els quals destaca l’opus 36, escrit en sol M i que duu el sobrenom de ’La calme'. També escriví simfonies de qualitat, a més del mètode pianístic Méthode de pianoforte.