Inicià la seva activitat com a organista quan només tenia dotze anys. El 1774 era organista a Saint-Omer, prop de Calais. Prengué part en la revolta de Lió (1793) a favor del rei, raó per la qual hagué de fugir de França i es refugià a Suïssa. El 1800 hi tornà, i fundà a París una casa editorial que acabà venent el 1818 obligat per les pèrdues econòmiques. La seva pèssima situació financera fou en part solucionada per una pensió anual de 400 francs que aconseguí gràcies a la intervenció de persones influents, entre elles L. Cherubini. Home de ment torturada, morí en un asil, on fou internat per problemes mentals. Compongué tres òperes, cançons i música de cambra. És, però, la seva faceta com a teòric la que tingué més transcendència, ja que en molts aspectes s’avançà a la seva època, amb un acostament analític a les obres del passat. Entre els seus escrits destaquen Le nouveau solfège (1808) i Exposé succint du seul système musical qui soit vraiment fondé et complet (1809).