Estudià música amb C. Nielsen i Th. Laub. El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen. Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca. El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen. El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda. La seva òpera Fête galante (1923-30) fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions, fou retirada d’escena. Schierbeck en feu una nova versió escurçada amb l’esperança que es tornés a escenificar, circumstància, però, que no es donà fins després de la mort del compositor. El 1936 escriví una altra òpera, Tiggerens Opera, una adaptació de l’anglesa Beggar’s opera. Són notables les seves cançons, molt influïdes pel Romanticisme. Compongué també música per a pel·lícules, com ara el film de Carl Theodor Dreyer Dies Irae (1943). En Ordet (1955), un altre film de Dreyer, aquest director usà també música de Schierbeck, que ja havia mort.