Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Bratislava amb F. Kafenda. Després prosseguí els estudis al Conservatori de Praga amb V. Novák (1931-33). De seguida es dedicà a l’ensenyament (teoria i pedagogia musicals), que compaginà amb la composició. El 1972 fou nomenat president de la Unió de Compositors Eslovacs. La seva música s’inspira en els cants populars d’Eslovàquia i n’extreu recursos modals; pel camí de la polimodalitat arribà a l’atonalisme, però sense adoptar del tot la tècnica serial. És sobretot conegut per les seves òperes: Krútnava ('El remolí', 1949) i Svätopluk (1959-60). En aquestes obres utilitzà l’expressivitat de l’entonació de la parla per a obtenir efectes melòdics, i també petites cèl·lules motíviques, en un marc semblant al del verisme italià. Compongué un cicle de poemes simfònics i diverses obres concertants. També deixà recollits nombrosos cants populars eslovacs.