Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc. És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi. De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz e.ls fis ensenhamens, usa un esquema formal amb repeticions. Si.m destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena. La seva poesia, caracteritzada per la simplicitat i l’elegància, fou admirada per Petrarca.