Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII. Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739. El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi, tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé. El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel. La col·laboració professional entre tots dos músics, iniciada el 1726, es mantingué durant quaranta-cinc anys i donà lloc a la composició de diverses tragèdies líriques. A partir del 1757, també amb Rebel, dirigí l’Òpera de París, però des del principi sorgiren dificultats de tota mena, des de problemes econòmics i conflictes personals fins a la implicació en l’anomenada "querella dels bufons". Finalment, el 1763, un incendi destruí el teatre. Francoeur gaudí de gran fama en vida, com a intèrpret virtuós i compositor molt popular. Les seves obres instrumentals, que comprenen dos llibres de sonates, diverses simfonies i algunes peces per a trompeta, tenen un gran encant i mostren una notable inspiració.