Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de P.J.G. Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano. Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C. Czerny i composició. Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició. La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho (1878) per a cor i orquestra. Escriví el llibre Philosophie et musique, publicat pòstumament el 1896, i a partir del 1874 col·laborà amb la revista "Chronique musicale".